Descobreix com i per què va sorgir el grafiti tal com el coneixem avui en dia fa més de 60 anys als carrers de Nova York i Filadèlfia

Començarem pel principi: quan va néixer el grafiti? A on? Per què es va fer el primer grafiti?… Moltes preguntes sobre una cosa que veiem cada dia sobre les parets de qualsevol ciutat que a continuació respondrem a través de la seva història. 

És possible que creguis que el grafiti va començar als anys 80, però en realitat, la història neix a finals dels 60 alhora a Nova York i Filadèlfia. Es comença a veure com joves d’entre 13 i 14 anys deixen el seu sobrenom quasi sempre acompanyat d’un número (que normalment era el número del carrer on vivien) a la paret: Taki 183, Cornbread, Coco 144… Van anar guanyant popularitat dins del cercles de grafiters en funció del nombre de signatures i llocs on aconseguien firmar. Quant més perillós, més estatus. A la vegada, moltes d’aquestes pintures es van associar amb protestes o moviments sociopolítics que s’estaven produint en aquell moment.

L’any 72/73 el “New York Times” és el primer mitjà a donar visibilitat al grafiti a través d’un reportatge sobre Taki 183, un missatger que tenia l’oportunitat d’anar posant el seu nom per tot arreu i fins i tot el metro. Molts joves van començar a imitar-lo i cada vegada buscaven llocs més inaccessibles i cridaners on firmar.

En aquell moment la paraula “grafiti” es comença a fer servir de manera despectiva i s’associa al vandalisme, però amb aquest reportatge la gent comença a entendre que hi ha darrere del grafiti.

Un altre dels noms destacats de l’època era Cornbread, un dels primers de Filadèlfia, qui va deixar el seu nom per tota la ciutat fent que la gent el conegués pel seu sobrenom i es fes famós entre els escriptors de grafiti que era com se’ls coneixia llavors. 

A principis dels anys 80, el grafiti comença a vincular-se amb el món del hip-hop. Molts dels que feien grafiti comencen a fer breakdance, es converteixen en DJs i van a les mateixes festes al viure als mateixos barris. A partir d’aquest moment, es dona un boom mundial, surten pel·lícules com “Style Wars, “Wild Style”,… La gent ja ho percep d’una altra manera, tot i que molts encara pensaven que era un acte de vandalisme perquè pintaven per exemple sobre trens, que era il·legal.

En aquesta època a més van sorgir molts termes per parlar sobre el grafiti, ja que hi havia una policia dedicada a atrapar a qui pintava i aquests van havien de parlar en codi: tag, throw up, quick piece, wild style, model pastel, toy, getting up, bombing, etc.

En paral·lel, Keith Haring va començar a pintar les seves obres en llocs públics. Primer enganxant pòsters i després pintant directament sobre parets o el metro de Nova York. 

Tot i que la pintura sobre parets existeix des de temps prehistòrics, i fins i tot hi ha exemples de la seva existència en cultures antigues d’Egipte i roma, fins a inscripcions deixades per tropes napoleòniques en runes gregues i egípcies del segle XIX, el que heu llegit, és l’origen del grafiti com el coneixem avui en dia.